Setembre de canvis?

Molt bones nits! Són les 0:28 del futur 8 de septembre, fa una estona he arribat d'assaig del Tomàquet al foment i aqui estic xerrant amb la gent...

Que puc explicar?... tantes coses que no puc escriure aqui, ja que és un lloc public, i hi ha coses que tant sols les puc explicar a certes persones comptades, i a la cara... pel que quasi no puc explicar moltes de les novetats i històries que estan transvoltant al meu voltant, o més que al meu voltant, a sobre meu.

Històries en les que m'hi he trobat endinsat, moltes les he buscat, i ei.. que no vol dir que siguin negatives, al revés... si d'aquest estiu no en puc treure res de dolent!

Un estiu, 2 mesos.. convivint 24h al dia amb una gent... inexplicable, uns currantes com jo en aquell càmping que m'ha canviat la vida per complet, i ja m'ho deien ja, que tornaria diferent...
Era una convivència intensa, rotllo gran hermano, amb aquella quantitat inmensa de treballadors de tot Catalunya, de Galicia, Andalusia, Dinamarca, Holanda, Sudamerica, etc, etc... i a part els/les guiris i campistes...

Hi ha molta gent que m'ha marcat allà al camping, però els noms que m'han quedat són el Pau, l'Edu, l'altre Edu, la Mar, la Mireia, les Nuries, el Rafa, la Raquel, Tere, Laura, la Neus, la Leonie (Holandesa:P), la Elena de Girona, el Rodrigo, en Sorrell, els d'animació: Jordi, Ditlov (Danès), Naza, Julia, Giulia, Nuria, Jessica, Marta, Sarah, Raquel, Marloes. També el Toni de Granollers amb la Ona, l'Estefano i altres de Granollers com l'Arnau. Gent del super com els Joans, la Eva, la Raquel, la jessica i la Carol (germanes), la Cristina i sa germana que no recordo el nom xD, també les de recepció: la Millarai, Nuria, Cristina, Niko i sa germana també, bua... i tanta tanta altra gent!!!!

Ja veieu... que poca gent no he conegut, no? Cadascú amb la seva història, les seves anècdotes... recordo tantes nits al pub, a la platja sense dormir amb les guitarres, i tota la penya a la disco, amb els cotxes cap als pobles del costat, a Up6, a Paintball... també vaig saltar en Paracaigudes desde 4000 metres!!! i a sobre amb mo'n germà.. que més puc demanar? era un somni que teniem desde feia anys i panys, i per fi es va complir...

Va ser 1 minut de caiguda lliure i 3 o 4 amb el paracaigudes, la terra era rodona, per sobre els núvols, i després d'això.. algo en mi va canviar.

No sé com explicar-ho... em sento tant ple... a part de tota l'experiència, les relacions, converses, etc. el salt en paracaigudes em va fer veure el món tan petit, i em sentia tan gran allà amb tot als meus peus! baixant a 250 km/h vaig pensar en tantes coses i en la gent que m'importa... al aterrar em vaig sentir ple, com si hagués tingut tota la vida un buït a l'estómac i ara fós ple, és difícil d'explicar, d'imaginar...

Ara he tornat, he aterrat a Barcelona amb una mateixa però nova vida, la mateixa vida però com un nou jo... amb tant currículum d'experiències més! no estic amb l'anterior parella, tot i que aquest estiu he tingut alguna que altra història amb les que he après moltíssim, he conegut profundament molta gent.

He après a guardar el rencor quan cal, també l'orgull quan realment és innecessari i no et porta enlloc, a intentar no sentir-te sol quan ho estàs (físicament parlant), tot i que aquest últim propòsit encara hi treballo...

Aquests dies vaig tenir una oportunitat per no ser rencoros, per oblidar el passat, i realment no ser orgullós i fer el que realment volia amb una persona la que considero molt important per mi, i me n'alegro tant... no sé ni vull explicar el cas, ja que els que ho heu de saber ja ho sabeu o ja ho sabreu, i ja stà ;)

Weno, vaig a parlar amb la gent del Msn que els tinc abandonats!!

No perdem el somriure, siusplau :)

Una abraçada. Uri.