Text...

He rebut aquest text per internet, i vaja... potser et pot fer pensar:

Fa mal estimar i no ser correspós, però és més dolorós estimar a algú i no trobar mai el valor per dir-li a aquella persona el que sents. Pot ser que Déu vulgui que coneguem a unes quantes persones equivocades abans de conéixer la persona correcta, per què al final, quan la coneguem, poguem estar agraïts per aquest meravellós regal.
Una de les coses més tristes de la vida es quan coneixes a algú que ho significa tot i tot només per adonar-te'n que al final, no era per tu i l'has de deixar anar.

Quan la porta de la felicitat es tanca, una altre porta s'obre, però a vegades mirem tant de temps a aquella porta que es va tancar, que no sabem veure la que s'ha obert just al nostre davant. És cert que no sabem el que tenim fins que ho perdem, però també és cert que no sabem el que ens hem estat perdent fins que ho trobem.

Donar-li tot el teu amor mai és segur de que et correspondrà, però no esperis que et correspongui; només espera que l'amor creixi al cor de l'altre persona, i si no creix, sigues feliç per què ha crescut en el teu. Hi ha coses que t'encantaria escoltar, que mai escoltaràs de la persona que t'agradaria, però no siguis tan sord per no escoltar-les d'aquell que t'ho diu des del seu cor.

No diguis mai adeu si encara vols tractar. No et donis mai per vençut si sents que pots seguir lluitant. Mai diguis a una persona que ja no l'estimes si no pots viure sense ella.

L'amor arriba a aquell que espera, encara que l'hagin decepcionat; a aquell que encara hi creu, encara que hagi estat traicionat; a aquell que encara necesita estimar, encara que li hagin fet mal; i a aquell que té el coratge i la fe per construir la confiança de nou

El principi de l'amor és deixar que aquells que coneixem siguin ells mateixos, i no tractar de fer que s'assemblin a nosaltres, per què a les hores, només estimarem el reflex de nosaltres mateixos en ells. No miris per l'exterior, aquest et pot enganyar; no miris per les riqueses, per què aquestes es poden perdre; mira a algú que et faci somriure, per què només un somriure fa falta per què un dia negre, brilli. Espero que trobis a la persona que et faci somriure....

Hi ha moments a la vida que trobes a faltar tant a algunes persones que voldires treure-les dels teus somnis i abraçar-les amb totes les teves forces. Somnia el que vulguis somniar, ves on vulguis anar, sigues el que vulguis ser; per què només tens una vida i una oportunitat per fer les coses.

Les persones més felices no sempre tenen el millor de tot; només treuen el millor de tot allò que troben al seu camí. La felicitat existeix per aquells que ploren, per aquells a qui els han fet mal, per aquells que busquen, per aquells que valoren. Per què només aquests saben apreciar l'importància de les persones que han tocat les seves vides.
L'amor comença amb un somriure, creix amb un petó i mor amb una llàgrima. La brillantor del futur serà basada en un passat oblidat. No podràs ser del tot feliç fins que deixis els teus fracassos i els teus dolors, arraconats.

Quan vas néixer, tu ploraves i tots els del teu voltant somreien. Viu la vida de tal manera que quan moris, siguis tu el que somriguis i els altres els que plorin...

VOLA! SOMRIU! CREIX! PLORA! CANTA! ESTIMA!
PERÒ SOBRETOT........ VIU!!!!!!!!!!!!!

Apa, potser us semblarà molt hipi, utòpic, o ilús.. però pot servir d'alguna cosa...

Siau!