STOP!

Època d'exàmens...

To be continued...

Al costat de l'estufa, pensant en present.

És increhible la de coses que poden passar en un dia. També és increhible la de dies que poden passar sense que passi res. I és cert, tots tenim èpoques de moltes maneres, per a tots gustos i per a tots colors. De cada una es podria fer una cançó, però hi ha dies que t'inspires i dies que no.

Dies que sense voler-ho et surten moltíssimes lletres i d'altres que no saps ni escriure el que cal comprar o ni tant sols la data en la que vivim. Hi ha dies que no saps perquè estàs content, però ho estàs, i saltes per qualsevol cosa, no eufòric, però si alegre, somrient, intentant treure el màxim de somriures de la gent, i no veus res negatiu per enlloc.

En canvi, hi ha dies que t'aixeques i ja tot és gris. No t'aixecaries del llit i no saps perquè. Hi ha gent que riu sense saber perquè, i gent que plora, també desconeixent la causa d'això. Està clar que riure sense saber el perquè és el millor que pot passar, però l'altre experiència és el pitjor. Hi ha gent de tot tipus, com la cançó de sau que diu " Hi ha qui és pilot de somnis, hi ha qui se sent deprimit, ha qui viu un llarg viatge, ja qui vol poder sentir. Hi ha qui se sent lliure, hi ha qui busca el que no té, hi ha qui està de moda, hi ha qui vol la seva gent...".

El que passa esque ni nosaltres mateixos sabem del cert com sóm. Tothom creu que es coneix però vistos desde fora la cosa és molt diferent. Hi ha gent que s'infravalora moltíssim, es jutja, s'analitza, s'autocastiga a tot moment. Hi ha un altre tipus de gent que és a qui li importa un pepino els seus actes. Fa tal com li ve i el que li entra per un costat li surt per l'altre (metafòricament parlant, eh...). Caminen endavant com un ase que té aquella tel·la davant de cada ull i no sap mirar més que endavant, mentre tota una vida va passant pel seu voltant i, sense adonar-se, fa mal a gent, no es para a pensar cap conseqüència del que fa, i simplement... va en una línia recta, com un cavall que arrosega un carro, la qual no es torçarà per molts intents que hi hagin.

La gent que és al revés és la gent dinàmica. La que varia de tant en tant, pot estar trista, pot estar alegre, pot estar un dia que se'l dedica a escoltar a un amic, i un altre dia no podrà més que explicar el que li passa per dins...

Està clar no? Tot són contrastos, però: "Ni negro del todo, ni del todo blanco... entre los extremos, siempre hay mas espacio. Que sí perro gordo, que sí perro flaco ... Y a contar los muertos "pa" matar el rato... No es como el las "pelis" del chico americano donde el guapo es el bueno y los malos son muy malos... en la calle se oyen demasiados llantos, todos los gobiernos llenos de gusanos... Todo esta muy claro pero no lo entiendo, quien está ganando y quién está perdiendo..."

Hem de trobar degradació en la nostra vida i saber trobar l'equilibri entre tot, tot i tot.

Lliçó apresa?

La teoria és preciosa, no?

però a la pràctica...

ejem!...