Amics... vida. Fa temps... Passat...

Feia 9 mesos que no escrivia en aquest petit espai que fa tant de temps em vaig crear i en tants moments em va ajudar. Vaig començar ara farà 3 anys amb un altre blogger, ple de sentiments, paranoies, ratllades fins que, ara ja farà més d'un any, vaig decidir deixar-lo enrera (mai oblidat) per començar aquest.

Amb el Fotolog he deixat el blogger abandonat... si, i avuí m'ha vingut de gust tornar-hi a escriure alguna cosa.

En tot aquest temps han passat tantes coses, tantes! la vida m'ha donat un canvi en molts sentits. En l'amor, la amistat, la familia, la feina, els hobbis, les estones lliures, els gustos, els hàbits... Tot està capgirat i poc a poc a millor. En la vida anem evolucionant i això és el que intento.

L'amistat? com canvia. Últimament he tingut tantes converses sobre l'amistat. La vida ens va ensenyant, i caram si he après. He après, sobretot, a acceptar com sóc jo davant els amics i a fer que se'm conegui i se'm respecti tal qual. Sóc una persona "Luki luck" (o com s'escrigui). Estic molt ocupat i no tinc temps. Vaig i vinc, potser un dia em veus i no em tornes a veure fins dintre de molt de temps, però això no vol dir que no estimi, que no recordi ni pensi en ningú. Qui sap com sóc ho entén, i sap que la meva vida és prou frenètica.

No sé quan apareixeré i quan tornaré. Però no hi puc fer més.

No puc donar un dia a dia ni cap dedicació.
No està a les meves mans. Això sí, sé qui és la meva gent. Mai he tingut un grup fix, una gent amb la que em veig dia a dia i potser això és el secret del perquè segueixo tenint gent de fa tant de temps. Perquè mica en mica s'omple la pica i, sense voler-ho, ha estat així. No he pogut agobiar. Això també ha fet que molta gent, que necessita un dia a dia, s'hagi apartat del meu costat, no m'ha entès o no m'ha volgut entendre.

Per tant, l'amistat és algo més que les farres i el fer un cafè. És entendre, conèixer, respectar i, per suposat, lluitar d'una manera involuntària per mantenir viva una flama, encara que sigui en forma d'espurnes que es poden reactivar en qualsevol moment.

El passat. De tant en tant retorna. Això si, ara ha canviat alguna cosa. Tot flueix més i he après a portar-ho. En moments calents costa veure les coses, però després és més fàcil pensar. Aquest, m'ha tornat en un moment clau. Dur. Però no passa res, tot passa, tot canvia. La vida és canvi, i canvi és moviment (això no és meu) i val la pena aferrar-se a aquest "no saber" constant que esdevé a cada moment en què deixem de pensar en el que hem de fer i el que no. Tot són comparacions, tot és un retornar a l'interior d'un mateix per analitzar-se, pensar, valorar i cremar-se. Passar-se en l'anàlisi i fer-se mal. Això ha de canviar...

La vida avança i avança per tothom. Cal aprofitar-la, somriure, no lamentar-se, buscar solucions...

Com sempre... la teoria és molt fàcil, no?

Somriem :)

Uri.